per fi!!! ja tornem a tenir internet!!!
si us explico on vaig estar dilluns al vespre... resulta que vaig anar a veure el Barça-madrid a una casa enmig d'una tabanca (poblat), amb els nois grans de l'orfanat. va ser el millor partit que he vist en la meva vida, puc ben prometre que no l'oblidaré mai!! primer ja passejar de nit pel poblat, a les fosques amb llanterna per tots, entrar en una casa que era una sala, quatre parets, dues portes, plena d'uns 150 homes... possiblement l'única dona... segurament l'única blanca!!! va ser molt emocionant, quin tip de suar i encara millor quan marca el primer gol el barça i s'aixequen pocs homes!!! tots enfadats amb el barça per cm va tractar a Etto (ho sento, no recordo com s'escriu). una passada!!!
dilluns va ser un dia del més completet: pel matí em va venir a buscar un senyor que treballa a l'institut de la dona i el nen per ensenyar-me una guarderia a bissau. aventura ja agafar el toca-toca (la camioneta on rarament veuràs un blanc, així que jo era la distracció del viatge), després un taxi (que són compartits, van pujant i van baixant gent) i vam arribar per fi a la guarderia... mogollon de nens sentats en una habitació, i tots cridant "branca branca" (costa veure un blanc per guinea bissau i sobretot segons en quines zones). em van portar els nens que tenien problemes físics i vaig estar fent una mena d'exploració davan de la mirada al.lucinada de tots els altres nens. el senyor va marxar a internet i em va deixar a mi sola allà.... eeee... més de dues hores... vaig aprofitar i els vaig ensenyar una mena de massatge per la panxolina dels nens i a fer percusions per treure els mocs. realment a guinea t'ofegues, entre la calor i que tots els carrers són de terra, jo em sentia que m'ofegava allà. la tornada una altra aventura, amb parada al mercat bandim per regalar-me una síndria, taxi, toca-toca i per fi a casa. una aventura... per la tarda, visita d'una repesentació del govern de guinea, jo per allà amb unes pintes que duia... i mami va i em presenta... la cara de les senyores quan em van veure, sobretot les came, plenes de ferides i picades... un poema.
els altres dies tranquilets, sempre més o menys igual: esmorzar abans de les 8, fer feinetes que quedin, a les 9 cap a l'hospital, que tinc una pacient ingressada, 9.30 a buscar nens especials de l'orfanat i portar-los a l'hospital per fer teràpia, cap a les 12.30 ajudar a donar els dinars a aquests nens, cap a les 13.30 dinar i com que no hi ha llum fins a les 15, "descansar" (qui pugui, amb la calor que fa..), a les 15 si tinc algú a l'hospital, sinó cap a l'orfanat a seguir amb els meus nanos fins a les 17, que sopen, donar sopars, ajudar a donar biberons als bebès, i a les 19 a sopar... i a internet si n'hi ha. a les 23 s'acaba la llum així que tots a dormir (qui pugui).
si us explico on vaig estar dilluns al vespre... resulta que vaig anar a veure el Barça-madrid a una casa enmig d'una tabanca (poblat), amb els nois grans de l'orfanat. va ser el millor partit que he vist en la meva vida, puc ben prometre que no l'oblidaré mai!! primer ja passejar de nit pel poblat, a les fosques amb llanterna per tots, entrar en una casa que era una sala, quatre parets, dues portes, plena d'uns 150 homes... possiblement l'única dona... segurament l'única blanca!!! va ser molt emocionant, quin tip de suar i encara millor quan marca el primer gol el barça i s'aixequen pocs homes!!! tots enfadats amb el barça per cm va tractar a Etto (ho sento, no recordo com s'escriu). una passada!!!
dilluns va ser un dia del més completet: pel matí em va venir a buscar un senyor que treballa a l'institut de la dona i el nen per ensenyar-me una guarderia a bissau. aventura ja agafar el toca-toca (la camioneta on rarament veuràs un blanc, així que jo era la distracció del viatge), després un taxi (que són compartits, van pujant i van baixant gent) i vam arribar per fi a la guarderia... mogollon de nens sentats en una habitació, i tots cridant "branca branca" (costa veure un blanc per guinea bissau i sobretot segons en quines zones). em van portar els nens que tenien problemes físics i vaig estar fent una mena d'exploració davan de la mirada al.lucinada de tots els altres nens. el senyor va marxar a internet i em va deixar a mi sola allà.... eeee... més de dues hores... vaig aprofitar i els vaig ensenyar una mena de massatge per la panxolina dels nens i a fer percusions per treure els mocs. realment a guinea t'ofegues, entre la calor i que tots els carrers són de terra, jo em sentia que m'ofegava allà. la tornada una altra aventura, amb parada al mercat bandim per regalar-me una síndria, taxi, toca-toca i per fi a casa. una aventura... per la tarda, visita d'una repesentació del govern de guinea, jo per allà amb unes pintes que duia... i mami va i em presenta... la cara de les senyores quan em van veure, sobretot les came, plenes de ferides i picades... un poema.
els altres dies tranquilets, sempre més o menys igual: esmorzar abans de les 8, fer feinetes que quedin, a les 9 cap a l'hospital, que tinc una pacient ingressada, 9.30 a buscar nens especials de l'orfanat i portar-los a l'hospital per fer teràpia, cap a les 12.30 ajudar a donar els dinars a aquests nens, cap a les 13.30 dinar i com que no hi ha llum fins a les 15, "descansar" (qui pugui, amb la calor que fa..), a les 15 si tinc algú a l'hospital, sinó cap a l'orfanat a seguir amb els meus nanos fins a les 17, que sopen, donar sopars, ajudar a donar biberons als bebès, i a les 19 a sopar... i a internet si n'hi ha. a les 23 s'acaba la llum així que tots a dormir (qui pugui).
Entradas
No Response to "El Barça-Madrid a Guinea Bissau"
Publicar un comentario